MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3124 (22 / November / 2024)

Oms, Gispert d' (m. València, 1440)

Creació de la fitxa: 2017-10-23
Darrera modificació: 2024-02-26
Categoria social i professional
donzell - noble
Comentaris
Noble (donzell). Senyor de Sella (Marina), habitant a València. Era fill de Tomàs d'Oms, que el 1391, al casar-se, li cedí la senyoria de Sella, que tenia en feu del marquès de Villena, comte de Dénia i de Ribagorça. Sella havia estat adquirida al rei (mer imperi) per Bernat d'Oms, cavaller, el 1314, i fou Gispert qui en completà el domini (mixt imperi), adquirint-lo el 1431 a Joan, rei de Navarra, com a duc de Gandia i comte de Ribagorça. Heretà els béns de la seva germana Isabel, que s'havia casat amb Arnau Llançol. Gispert es casà amb Elena de Montsoriu el 1391 (i llavors es diu que vivia a Xàtiva) i, en segones núpcies, amb Damiata de Bonastre, filla de Lluc de Bonastre (m. 1417), que quedà usufructuària dels seus béns. Gispert i Damiata de Bonastre tingueren tres fills: Pere Guillem, Bernat i Elionor. Bernat, l'hereu universal, fou senyor de la vall de Laguar (Marina) pel testament del seu avi Lluc de Bonastre (1417), qui va deixar establert que ho heretaria després de la mort de la seua mare, moment en el qual passaria a nomenar-se Lluc de Bonastre. Es conserva l'inventari de béns de Gispert (5/03/1440) i també el del seu fill Bernat (1478). — Formes antigues del nom: «Gispert d'Olms» (català). – Agraïments: Vicent Olcina (València).
Bibliografia
Sanchis Sivera (1930), "Bibliología valenciana medieval", 3 (1930), 99 [94 de la reimpr.] (transcrit "Gispert d'Olives", extracte de l'inventari)
López Rodríguez (2005), Nobleza y poder político en el ..., p. 81
Dades extretes de l'inventari

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).