MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3091 (19 / maig / 2024)

Santa Coloma, Guillem de (la Figuerola, c. 1292 – c. 1348)

Creació de la fitxa: 2017-10-04
Darrera modificació: 2022-03-07
Categoria social i professional
cavaller - familiar/domèstic - noble
Comentaris
Tercer castlà de Santa Coloma (Conca de Barberà), membre d'una branca secundària del llinatge dels Queralt. Fill de Guillem de Santa Coloma, 2n castlà del lloc (m. 1310), i de Maria Amat. És anomenat 'Guillemó' en actes notarials de 1305 i 1309. El 1315 Jaume II li donà un arc amb fletxes de l'armeria reial i el 1319 un arc turquès (Martínez Ferrando 1948: II, 122 i 210). El 1319 era escuder («scutiferius») i acompanyà l'infant Jaume en una pelegrinació a Santiago de Compostel·la (íbid.: II, 196). El 1321 era «miles et castlanus de Sancta Columba». El 1323 era familiar reial i continuava en el seguici militar de l'infant Jaume (Martínez Ferrando 1948: II, 299). El 1327 atorgà, juntament amb la vídua del senyor de Queralt, una carta de franqueses per a la dotació de l'hospital de la vila (Segura 1953: 144).
Bibliografia
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 1, p. 100, i vol. 2, pp. 39, 122, 196, 201, 210, 251 i 299
Segura i Valls (1953), Història de Santa Coloma de ..., p. 144
Raïch Trilla (2017/03/04), "Tres castlans Guillem de Santa ...", núm. 8

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).