MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom309 (09 / maig / 2024)

Quintana, Gabriel (fl. Girona – Barcelona, s. XIV – s. XV)

Creació de la fitxa: 2007-03-02
Darrera modificació: 2020-09-16
Categoria social i professional
físic - mestre - professor
Activitat professional
Ensenyament - Privada
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Girona
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina. Originari de Girona, on el 1383 comprà dues esclaves sarraïnes (Ferragud 2005). Fou un dels primers professors de l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona. Requerit pel rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) el 1401, juntament amb Francesc de Granollacs (fl. 1384 – 1422), Guillem Miralles, Pere Pau, Antoni Ricard (fl. 1360 – 1422), Pere Descoll (fl. 1401 – 1436), Tomàs Marquet i altres, perquè no desistís en l'ensenyament malgrat l'oposició manifesta a la consolidació de l'Estudi per part d'alguns físics i cirurgians no graduats de la ciutat (Rubió 1908-1921). --- Ell o bé Gabriel Garcia (fl. 1419 – 1458) podrien ser els autors de Gabriel [mestre], Recepta per a la pesta (Barcelona, 1420).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 420, doc. 478
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 34-35
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 77
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Madurell i Marimon (1984), "Antoni Ricart, professor en Arts ...", p. 133
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 455n

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).