MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3059 (28 / abril / 2024)

Ferran d'Aragó (fl. Montpeller, 1277 – Barcelona, 1286)

Creació de la fitxa: 2017-07-30
Darrera modificació: 2022-01-14
Categoria social i professional
abat - estudiant
Comentaris
Fill il·legítim de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) i Genèsia o Genesa, una dona plebea aparentment de València o Alzira. El seu mig germà Pere II el Gran (1240 – 1285) li proporcionà fons per adquirir una elevada formació universitària, i estudià arts a Montpeller (1277) i teologia a París (1278-1283). Tot seguit, Pere el nomenà abat de l'important monestir aragonès de Montaragó (1284), en un intent per controlar l'Església i la noblesa d'aquell regne durant el conflicte amb França, però els monjos inistiren en una altra elecció i s'acolliren finalment a la protecció francopapal durant la croada contra la Corona d'Aragó. Ferran no pogué prendre possessió de l'abadia, tot i excercir d'abat des de fora i tenir-hi partidaris. Greument malalt, decidí tornar a Barcelona el 1286 i hi morí entre el 29 d'abril i el 3 de març de 1286. Fou enterrat al panetó reial de Santes Creus. Entre els creditors dels seus últims deutes hi havia tes metges (físics), Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), mestre Tomàs i mestre Bernat, i un apotecari, Pere Jutge (fl. 1285 – 1316), tots aparentment implicats en l'assistència sanitària que li haurien dispensat.
Bibliografia
Cingolani (2012), "Fernando, abad de Montearagón, y ..."
Deutor als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 65, f. 115v – Declaració, Reial – 26 març 1286
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 620, ff. 37v-39v – Rendició de comptes, Reial – 1 abril 1294

Sebastià Giralt; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).