MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom295 (22 / November / 2024)

Soldevila, Climent de (fl. Lleida, s. XV – s. XVI)

Creació de la fitxa: 2007-02-28
Darrera modificació: 2021-02-05
Comentaris
Mestre en medicina i cirurgia (1500). Catedràtic de medicina a l'Estudi General de Lleida. El 1508, juntament amb un altre metge de Lleida, examinà un presoner malalt de febres. El 1511 anà a Navarra a servir la reina Caterina de Foix. Tornà a la seva càtedra i el 1516 fou paer en cap de la ciutat de Lleida. Fou fill de Felip de Soldevila (m. 1490) i pare de Pere de Soldevila, també metges a Lleida.
Bibliografia
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., pp. 34-35 i 42-43
Lladonosa i Pujol (1970), L'Estudi General de Lleida del ..., pp. 114 i 198
Norton (1973), "Lost Spanish books in Fernando ...", p. 170, núm. 37
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ..., pp. 444-445
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
López Piñero (1987-1996), Bibliographia Medica Hispanica ..., vol. 1, p. 188, núm. 523
Lladonosa i Pujol (1988), Anecdotari de l'Estudi General de ..., pp. 143-145, núm. xxxvii

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).