MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2942 (22 / November / 2024)

Frederic III de Trinàcria (Sicília) (Barcelona, 1272 – Palerm, 1337)

Creació de la fitxa: 2017-05-26
Darrera modificació: 2020-12-20
Categoria social i professional
rei
Comentaris
Rei de Sicília insular (Trinàcria). Tercer fill mascle de Pere II el Gran (1240 – 1285) i de Constança de Sicília (1249 – 1302), l'any 1291, en morir el seu germà Alfons II el Liberal (1265 – 1291), l'altre germà Jaume II el Just (1267 – 1327) prengué el tron de la Corona d'Aragó i el deixà com a regent de Sicília. Fou finalment proclamant rei l'any 1295 i fou coronat com a Frederic III de Sicília, i després amb el nom oficial de Trinàcria. Va optar pel número III com a successor de l'emperador Frederic II Stupor Mundi (1194 – 1250), però en la historiografia també és conegut amb el nom de Frederic II, segons la numeració corresponent als reis exclusivament de la Sicília insular. Succeït pel seu fill Pere II de Sicília.
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT

Albert Reixach, Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).