MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom293 (28 / abril / 2024)

Garcia, Gabriel (fl. Barcelona, 1419 – 1458)

Creació de la fitxa: 2007-02-28
Darrera modificació: 2022-08-06
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - dessospitador - examinador - familiar/domèstic - físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Reina Maria de Castella
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - València (regne)
Localitats: Barcelona - València
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina. Probablement originari de València. Fou metge de la reina Maria de Castella (1406 – 1458), que intercedí per ell i pel seu fill Rafael (que fou religiós) en diverses ocasions des de 1430. Assistí Joana d'Urgell a Barcelona a instància de la reina (1433). Formà part de la comissió mèdica que presentà informes sobre la salut de la reina a les corts catalanes (1436 i 1446). En els anys 1437-1438 declarà com a perit en un procés inquisitorial per suposada circumcissió en una família de conversos de Barcelona, parents de Francesc (II) de Pedralbes (fl. 1407 – 1453). El 1442 anà a València, amb salconduit de la mateixa reina, per afers familiars. El 1445 ("1441" a Cardoner 1973: 177) participà en una autòpsia pericial, a València, ordenada per la reina. El 1447 fou escollit canceller de l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona com a successor de Pere Pau (fl. 1401 – 1453), sembla que interinament, i ho fou novament el 1453, ara amb l'oposició de Bernat de Granollacs (ante 1421 – 1487/1488), que en fou elegit lloctinent, i del rei Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458), que imposà el seu metge, Jaume Quintana (m. 1458), en el lloc. El mateix any nomenà un administrador dels seus béns. El 1458 certificà la mort de la reina Maria. — Formes antigues del nom: «Gabriel Garcia» (llatí i català). — Ell o bé Gabriel Quintana (fl. s. XIV – s. XV) podrien ser els autors de Gabriel [mestre], Recepta per a la pesta (Barcelona, 1420).
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., pp. 11-12, 17, 19, 29-30, 36-37 i 54-57
Comenge i Ferrer (1903-1904), "Formas de munificencia real para ...", pp. 13-14
Soldevila (1928), "La reina Maria, muller del ...", pp. 286-288
García Llauradó (1952), "Nueva interpretación de la ...", pp. 194-195
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 217-218, doc. 135
Cardoner i Planas (1971), "L'exercici professional de la ..."
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 105, 113-114, 177 i 210
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Garcia, Gabriel'
Hernando - Ibàñez (1992), "El procés contra el convers ...", pp. 83 i 95-97
Atorgant als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians", s. núm. – Àpoca, Notarial – 13 octubre 1447
Barcelona - AHCB - Fons municipal: Actes protocol·laris – vol. 08/1B.XXV-8 – Dietari, Municipal – 8-20 novembre 1436
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3269, f. 4r – Manament, Reial – 15 desembre 1441
Marmessor als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 9520. s. f. – Testament, Notarial – 9 abril 1453
Testimoni als documents
Barcelona - ADB - Govern i justícia: Processos – núm. 762, 40 ff. – Procés, Eclesiàstic – 30 desembre 1437

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).