MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2892 (22 / November / 2024)

Ponç (V) d'Empúries (c. 1264 – 1313)

Creació de la fitxa: 2017-05-05
Darrera modificació: 2021-11-17
Categoria social i professional
noble - poeta
Comentaris
Comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291). Fill i hereu d'Hug (V) d'Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas. Es casà amb Marquesa de Cabrera, filla i hereva del vescomte Guerau (VI) de Cabrera. Féu costat a Pere II el Gran (1240 – 1285), durant la invasió francesa de 1285, i a Alfons II el Liberal (1265 – 1291). En canvi, les relacions amb Jaume II el Just (1267 – 1327) s'enterboliren progressivament a causa del procés de reforçament de la monarquia. Des del tombant de segle, va haver d'afrontar fortes tensions amb el rei, que el pressionà obrint-li un procés per sodomia i l'obligà a sotmetre's. Havent estat assassinat el seu fill gran, Hug, deixà hereu el fill segon, Malgaulí, que adoptaria el nom de Ponç VI (Ponç Hug V). Fou trobador. També conegut per la historiografia com Ponç Hug IV.
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 30, núm. 3775 – Lletra, Personal/familiar – 12 març 1310

Albert Reixach

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).