MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2888 (23 / November / 2024)

Ramon Berenguer V de Provença (?Ais de Provença, 1198 – Ais de Provença, 1245)

Creació de la fitxa: 2017-05-04
Darrera modificació: 2017-05-29
Categoria social i professional
noble - poeta
Comentaris
Fill del comte Alfons II de Provença i de Garsenda de Forcalquier, va ser nomenat comte de Provença d'infant, tot i que fins l'any 1219 el poder efectiu va estar en mans de la mare. Es va casar amb Beatriu de Savoia (1198 – 1267), filla del comte Tomàs I de Savoia. Entre d'altres descendents, la seva filla Beatriu I de Provença (1234-1267) va maridar amb Carles I de Nàpols (1226 – 1285), de manera que el casal de Barcelona va ser rellevat per aquesta dinastia francesa al capdavant del comtat.
Bibliografia
Pécout (2004), Raymond Bérenger V (1209-1245) ...
Enllaços
http:/​/​www.enciclopedia.cat/​EC-GEC-0054188.xml
https:/​/​ca.wikipedia.org/​wiki/​Ramon_Berenguer_V_de_ ...
Identificació del poeta
Occità: PC 184, generació 5

Albert Reixach

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).