MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2885 (22 / November / 2024)

Pere I el Catòlic (Osca, 1178 – Muret, 1213)

Creació de la fitxa: 2017-05-02
Darrera modificació: 2022-05-23
Categoria social i professional
rei
Comentaris
Rei de la Corona d'Aragó (Pere I). Intitulació: rei d'Aragó (Pedro II), comte de Barcelona (1196-1213) i senyor de Montpeller (1204-1213). Fill i successor d'Alfons I el Cast o el Trobador (1157 – 1196) i de Sança de Castella. Consort: Maria de Montpeller (1182 – 1213) (1204-1213). Successor: el seu fill, Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276).
Bibliografia
Miret i Sans (1905-1907), "Itinerario del Rey Pedro I de ..." (itinerari documentat)
Ventura (1960), Pere el Catòlic i Simó de ...
Schramm - Cabestany - Bagué (1960), Els primers comtes-reis: Ramon ...
García Larragueta - Canellas López - Trenchs Òdena (1983), Los documentos de los reyes de ... (cancelleria)
Bisson (1997), L'Impuls de Catalunya: l'època ...
Alvira Cabrer (2002), El jueves de Muret: 12 de ...
Alvira Cabrer (2010), Pedro el Católico, rey de ... (inclou itinerari)
Jenkins (2012), The Mediterranean World of ...
Alvira Cabrer (2013), "Itinerarios entre batallas: los ..." (itinerari documentat: 1212-1213)
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Identificació del poeta
Occità: PC 324, generació 4

Albert Reixach; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).