MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2884 (22 / November / 2024)

Alfons I el Cast o el Trobador (Osca, 1157 – Perpinyà, 1196)

Creació de la fitxa: 2017-05-02
Darrera modificació: 2022-05-23
Categoria social i professional
rei
Comentaris
Rei de la Corona d'Aragó (Alfons I). Intitulació: rei d'Aragó (Alfonso II) i comte de Barcelona (1162-1196). Fill i successor de Ramon Berenguer IV de Barcelona (c. 1113 – 1162), comte de Barcelona, i de Peronella I d'Aragó, filla i hereva de Ramir II d'Aragó. Consort: Sança de Castella. Successor: el seu fill Pere I el Catòlic (1178 – 1213).
Bibliografia
Miret i Sans (1903-1904), "Itinerario del rey Alfonso I de ..." (itinerari documentat)
Schramm - Cabestany - Bagué (1960), Els primers comtes-reis: Ramon ...
Ventura (1961), Alfons "el Cast": el primer comte ...
Riquer (1962), "La poesia d'Alfons, dit el Cast"
Caruana Gómez de Barreda (1962), "Itinerario de Alfonso II de ..." (itinerari documentat)
García Larragueta - Canellas López - Trenchs Òdena (1983), Los documentos de los reyes de ... (cancelleria)
Sánchez Casabón (1995), Alfonso II Rey de Aragón, Conde ...
Lafont - Salrach - Aventín - Mestre i Godes - Cerdà Subirachs - Ainaud de Lasarte - Amorós i Pla (1996), El somni d'Occitània
Bisson (1997), L'Impuls de Catalunya: l'època ...
Cabré (2008), "Mécènes et troubadours dans la ..."
Jenkins (2012), The Mediterranean World of ...
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT

Albert Reixach; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).