MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2842 (01 / June / 2026)

Lluís I d'Anjou (Vincennes, 1339 – Bari, 1384)

Creació de la fitxa: 2016-12-22
Darrera modificació: 2026-05-17
Categoria social i professional
rei
Comentaris
Comte (1356-1360) i després duc d'Anjou (1360-1384), comte del Maine (1360-1384), duc de Turena (1370-1384), comte de Provença i de Forcalquier (1382-1384), i rei titular de Sicília [Nàpols] i de Jerusalem (1383-1384). Fill de Joan II de França (1319 – 1364) i germà de Carles V de França (1338 – 1380). Fou regent (1380-1382) del seu nebot Carles VI de França (1368 – 1422). Adoptat com a successor per Joana I de Nàpols (1380), però l'oposició del cosí segon de la reina, Carles III de Nàpols, li impedí de fer-se amb el control efectiu del regne, del qual només fou rei titular, investit per Climent VII. En canvi, sí que controlà Provença. Rebutjà el pacte matrimonial amb Joana d'Aragó (1344 – 1384), filla de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), i es casà amb Maria de Blois, foren pares de Maria d'Anjou, Lluís II d'Anjou (1377 – 1417) i Carles d'Anjou, príncep de Tàrent. — Altres noms: Lluís I de Nàpols, Lluís I de Provença.
Enllaços
GEC
Wiquipedia FR
Variants del nom
Lluís I de Provença
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons IV – núm. 520 – 18 març 1417

Sadurní Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).