MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2832 (23 / November / 2024)

Cabaspre, Joan (fl. Palma, 1426)

Creació de la fitxa: 2016-12-08
Darrera modificació: 2016-12-08
Categoria social i professional
mercader
Comentaris
Mercader. Ciutadà de Mallorca. L'any 1426, a Palma, signà com a testimoni en el contracte de l'obra de la Llotja, encarregada pel Col·legi de Mercaders a Guillem Sagrera, que més tard originà un llarg plet (Manote 2014; Cabré 2016). Probablement, era parent de Joan, Gabriel i Pere Cabaspre, lul·listes mallorquins documentats a la darreria del s. XV i en la primera meitat del XVI. Deu ser l'individu el fill del qual 'trameté' de Barcelona a Mallorca, l'any 1453, unes receptes per a la trencadura o hèrnia en els infants, que en part fan ús del cèlebre emplastre de Guillem Servent (fl. 1354 - 1355), a un cirurgià anònim, aparentment mallorquí, autor d'un receptari mèdic elaborat a mitjan s. XV («Aquesta recepta fo tramesa de Barcelona ha Mallorcha per lo fill d'En Cabaspra, 1453»).
Bibliografia
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., ad indicem (lul·listes)
Manote Civilles (2014), "El plet de la Llotja de Palma ...", pp. 39 i 73
Cabré i Pairet (2016), "Trota, Tròtula i Tròtula ...", pp. 88-89
Enllaços
LlullDB, Lul·listes, s. v. Cabaspre, Joan i Cabaspre, Pere

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).