MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2831 (23 / November / 2024)

Rosselló, Pasqual (fl. Sineu, Mallorca, 1453)

Creació de la fitxa: 2016-12-08
Darrera modificació: 2016-12-08
Categoria social i professional
desconeguda
Comentaris
De Sineu (Mallorca). En un receptari mèdic elaborat a mitjan s. XV per un cirurgià anònim, aparentment mallorquí, s'indica que l'any 1453 'trameté' a aquest cirurgià una recepta per al nolimetàngere, les fístoles i altres mals extreta d'alguna obra de Walter Agilon (fl. c. 1220-1260) («tramesa per Pasqual Roselló, de Sineu, 1453») i que en 'provà' una altra per eliminar llúpies, en la qual és anomenat «frater», sense que quedi clar si fa referència a un parentesc amb el cirurgià o bé a una condició religiosa («probata ab ipso Pascasius Rosilionis, frater»). — S'ha documentat un Joan Rosselló, cirurgià de Palma, esmentat a l'inventari post mortem del tutor de les seves filles (1437), i un Gabriel Rosselló, prevere de Palma, mort el 1439 (Hillgarth 1991: doc. 209 i 216).
Bibliografia
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., vol. 2, pp. 488, doc. 209, i 490, doc. 216 (Joan i Gabriel R.)
Cabré i Pairet (2016), "Trota, Tròtula i Tròtula ...", p. 88

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).