MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2811 (23 / November / 2024)

Ponç d'Icard, Lluís (Tarragona, 1518/1520 – 1578)

Creació de la fitxa: 2016-11-10
Darrera modificació: 2022-01-30
Categoria social i professional
doctor - donzell - historiador - jurista
Comentaris
Doctor en ambdós drets, historiador i arqueòleg. Fill del jurista Joan Ponç (c. 1484 – c. 1572) i d'Isabel d'Icard, filla del cavaller Lluís d'Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols (mort a Nàpols el 1531). Després dels estudis de dret (a Lleida, Nàpols o Roma), es doctorà abans de 1545, any en què tornà a Tarragona i hi exercí com a jutge d'apel·lacions de la ciutat i el Camp i advocat del capítol dels canonges de la catedral. Es casà amb Lucrècia de Vallbona, filla del cavaller tarragoní Joan de Vallbona. Autor de diverses obres d'història i d'arqueologia de Tarragona. Formà part del darrer nucli important d'humanistes catalans, actius al voltant de l'arquebisbe Antoni Agustí i Albanell (1517 – 1586), germà d'una seva tia, amb el qual mantingué un estret contacte i al qual Ponç ajudà a localitzar volums per a la seva biblioteca. Se'n conserven manuscrits autògrafs. Ort. ant.: «Lluýs Pons de Ycart».
Bibliografia
Soberanas i Lleó (1958), "Notas sobre dos manuscritos ..."
Cabré Montserrat (1964), "Jerónimo Zurita y el humanismo" (rel. amb A. Agustí)
Gual Camarena (1981), El primer manual hispánico de ..., pp. 23-24 (genealogia)
Duran (1984), Lluís Pons d'Icard i el Llibre ... (la biobibliografia més completa)
Massó i Carballido (1985), "Notes per a una biografia del ..."
Closa (2003-2004), "Humanisme italià i humanisme ..."
Tudela i Penya - Izquierdo i Tugas (2011), La nissaga catalana del món ...
Enllaços
Studia Humanitatis
Viquipèdia CAT

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).