MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2796 (23 / November / 2024)

Marc, Narcís Ramon (fl. Barcelona?, 1638 – 1654)

Creació de la fitxa: 2016-10-11
Darrera modificació: 2016-10-11
Categoria social i professional
cavaller - noble
Comentaris
Noble, domiciliat a Barcelona, membre de la família Marc (March). Fou candidat insaculat a oïdor militar (1638-1648) i a diputat militar (1648-1654) de la Diputació del General de Catalunya. El 1626, al cap de poc de ser adobat a cavaller, presentà el dissentiment del braç militar de les corts catalanes a la Unió d'Armes impulsada per Gaspar de Guzmán y Pimentel (1587 – 1645), comte-duc d'Olivares. Participà en la campanya del Rosselló de 1639, de la qual es retirà sense permís i se li obrí procés judicial. Posseí una miscel·lània de menescalia en català (BLM Fons Mata III, «És de Narsís Ramon March»). Probablement, era parent pròxim de Narcisa de Cornet i Marc (fl. 1616), que també posseí el mateix còdex.
Bibliografia
Elliott (1963), The revolt of the catalans: a ..., pp. 232 i 370 (pp. 244 i 376 de la trad. cat.)
Sans i Travé (1997-2007), Dietaris de la Generalitat de ..., vol. 5 i vol. 6 , ad indicem
Serra i Puig (2015), Els llibres de l'ànima de la ..., vol. 1, pp. 363 i 387, i vol. 2, p. 245, 487, 532

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).