MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2762 (22 / November / 2024)

Olm, Pere d' (m. Barcelona, 1302)

Creació de la fitxa: 2016-06-25
Darrera modificació: 2016-07-08
Categoria social i professional
ciutadà
Comentaris
Ciutadà de Barcelona, membre del patriciat urbà. Pare de Pasqual d' Olm (m. c. 1327) i de Domènec d' Olm (fl. s. XIV in.). A la seva mort (agost 1302), el veguer de Barcelona nomenà el primer curador testamentari del segon, que el pare havia fet hereu. Molt probablement, ell i el seu fill Pasqual són el "Petrus de Ulmo et filius eius" (el primer, gendre de Bernat Grony) que van estar implicats en la revolta de Berenguer Oller de 1285, contra els quals Pere II el Gran (1240 – 1285) va emetre ordre de cerca i captura (Batlle 1970), i que, com altres implicats, foren perdonats pels seus successors (Bensch 1995). Deu ser el mateix "Petrus de Ulmo" que fou un dels síndics de la ciutat de Barcelona que, en nom d'aquesta, juraren fidelitat a Jaume II el Just (1267 – 1327) com a nou rei, l'any 1291 (RAH 1852). Morí l'agost de 1302. — La forma medieval del cognom és 'Olm' (lat. 'Ulmo') mentre que 'Om' n'és la forma moderna, amb la qual també ha estat citat.
Bibliografia
Real Academia de la Historia (1852), "Documentos de la época de Sancho ...", p. 430, doc. 2
Wolff (1968), "L'épisode de Berenguer Oller à ...", p. 216
Batlle i Gallart (1970), "Aportacions a la història d'una ...", pp. 26 ("Pere d'Olm") i 29
Sabaté (1990), "Els objectes de la vida ...", pp. 100-102, doc. 2
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 1, pp. 40-41 (doc. 2) i 42-43 (doc. 5)
Bensch (1995), Barcelona and Its Rulers ..., p. 344 ("Pere d'Olm")

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).