MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2760 (22 / November / 2024)

Olm, Pasqual d' (Barcelona – Barcelona, c. 1327)

Creació de la fitxa: 2016-06-25
Darrera modificació: 2016-07-08
Categoria social i professional
ciutadà
Comentaris
Ciutadà de Barcelona, membre del patriciat urbà. Fill de Pere d' Olm (m. 1302), ciutadà de Barcelona (m. agost 1302), amb el qual molt probablement va estar implicat en la revolta de Berenguer Oller (1285), i germà gran de Domènec d' Olm (fl. s. XIV in.), hereu del pare i del qual fou curador testamentari. El 1327 els seus marmessors disposaren d'una vinya a Montjuïc que li havia pertangut. — La forma medieval del cognom és 'Olm' (lat. 'Ulmo') mentre que 'Om' n'és la forma moderna, amb la qual també ha estat citat.
Bibliografia
Sabaté (1990), "Els objectes de la vida ...", pp. 100-102, doc. 2
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 1, pp. 40-41 (doc. 2) i 42-43 (doc. 5)
Baucells i Reig (2004-2007), Vivir en la Edad Media: Barcelona ..., vol. 1, p. 441
Enllaços
Arxiu Històric de la BC
Curador als documents
Barcelona - ACB - Pergamins – Diversorum C (e), 1-7-804, capsa 30 – Comanda, Notarial – 8 gener 1305

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).