MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2759 (22 / November / 2024)

Olm, Domènec d' (fl. s. XIV in.)

Creació de la fitxa: 2016-06-25
Darrera modificació: 2022-11-25
Categoria social i professional
desconeguda
Comentaris
Fill menor, i hereu, de Pere d' Olm (m. 1302), ciutadà de Barcelona, i germà de Pasqual d' Olm (m. c. 1327), que fou el seu curador testamentari nomenat pel veguer de Barcelona (notari Bernat Sescomes, 22/08/1302). Els béns del pare foren inventariats pel notari Bernat de Vilarrúbia (10/09/1302), excepte el contingut d'unes caixes i altres objectes que havien quedat en poder de Valença, muller de Bernat de Fontcoberta, notari de Barcelona, que inventarià el notari Pere de Colomer (9/08/1303) a instància del seu germà i curador (aquest darrer inventari, amb aquestes dades, a Sabaté 1990: doc. 2; Hernando 1995: I, doc. 2). En els anys 1303-1304 el seu germà arrendà, en nom d'ell, unes cases al call de Barcelona. El gener de 1305 era a Alcúdia (Mallorca? Marroc?), on el seu germà i encara curador li féu portar uns peixos i un llibre de medicina en català per Pere Satorre (fl. s. XIV in.) (Hernando 1995: I, doc. 5; Baucells 2004-2007; identificacions del llibre a McVaugh 1993 i Cifuentes 1999 i 2006, on es dubtà que no fos cirurgià). Ja devia ser fora d'abans, almenys el 1304 (a Günzberg 1994 el seu germà i curador diu que és "absentis" de Barcelona), i probablement hi va néixer, potser durant l'exili del seu pare (en aquests documents no se l'anomena ciutadà de Barcelona). El Domènec d'Om, ciutadà de Barcelona, que el 1291 armà una galera en cors (Sanz - Madurell 1986) devia ser un parent, potser un oncle (vegeu també AH de la BC). — La forma medieval del cognom és 'Olm' (lat. 'Ulmo') mentre que 'Om' n'és la forma moderna, amb la qual també ha estat citat.
Bibliografia
Garcia Sanz - Madurell i Marimon (1986), Societats mercantils a Barcelona, vol. 2, pp. 17-18 (homònim)
Masià de Ros (1989), Jaume II: Aragó, Granada i ..., p. 154 ("Domingo del Om")
Sabaté (1990), "Els objectes de la vida ...", pp. 100-102, doc. 2
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 93n
Günzberg i Moll (1994), "Primeros arrendamientos de fincas ...", pp. 8 i 24-25, doc. 9
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 1, pp. 40-41 (doc. 2) i 42-43 (doc. 5)
Cifuentes i Comamala (1999), "Vernacularization as an ...", p. 138
Baucells i Reig (2004-2007), Vivir en la Edad Media: Barcelona ..., vol. 1, p. 441
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 46
Enllaços
Arxiu Històric de la BC (homònim)
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - ACB - Pergamins – Diversorum C (e), 1-7-804, capsa 30 – Comanda, Notarial – 8 gener 1305

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).