MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2746 (28 / abril / 2024)

Jutge, Pere (fl. Barcelona, 1285 – 1316)

Creació de la fitxa: 2016-06-03
Darrera modificació: 2022-03-26
Categoria social i professional
apotecari/especier - majorista - mercader
Activitat professional
Patró: Rei Jaume II el Just
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari. Ciutadà de Barcelona. Proveïdor de la cort, especialment durant el regnat de Jaume II el Just (1267 – 1327). Posseí un dels obradors més actius de la ciutat, mantingut pels seus descendents. També era mercader, dedicat sobretot al comerç a l'engròs de productes medicinals i d'altre tipus que abastava tota Catalunya i amb connexions internacionals ben documentades, sempre sota la protecció reial (el rei l'enfranquí del servei militar el 1302 i donà suport a les seves reclamacions de deutes). Formà part del Consell de Cent de Barcelona almenys durant el bienni 1302-1303. La relació amb la cort originà una estreta amistat amb Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), amb el qual l'unien els vincles professionals i també una mateixa inquietud per la reforma religiosa. Emparà i impulsà un taller de còpia d'obres espirituals d'Arnau a la seva casa de Barcelona, que n'esdevingué un important centre de difusió entre els beguins catalans. Fou un dels marmessors testamentaris d'Arnau i, quan aquest morí, a casa de l'apotecari hi havia molts llibres amb obres teològiques del metge en català, relligades i sense relligar, que féu distribuir entre "gents de penitència". Potser fou a instància seva que Arnau escrigué la part introductòria de l'Antidotarium [Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotarium], obra de gran pes en la formació dels apotecaris catalans. A la seva mort (Barcelona, 29 o 30/01/1316), fou sepultat al claustre del monestir cistercenc de Santes Creus (on féu un important llegat i es conserva la tomba, amb escut d'armes, que a l'època no implicava noblesa com suposa Sorní 2015) i l'heretà el seu fill Felip Jutge (m. 1334). — Formes antigues del nom: «Petrus Judicis» (llatí), «Pere Jutge» (català).
Bibliografia
Chabàs i Llorens (1903), "Inventario de los libros, ropas y ...", pp. 189-190
Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 3, p. 247
Carreras Artau (1935), "La llibreria d'Arnau de Vilanova", pp. 67 i 70
Martí de Barcelona (1935), "Nous documents per a la biografia ...", pp. 101-102 (doc. 16) i 127
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", p. 273, doc. 60
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 2, p. 339-340 (doc. 463)
Batlle i Gallart (1978), "Els apotecaris de Barcelona en el ...", pp. 99, 101-102 i 105-107
Perarnau i Espelt (1978), L'Alia informatio beguinorum ..., pp. 111-114 i 119-120
Rodrigo Lizondo (1981), "La protesta de Valencia de 1318 y ...", pp. 254 i 257-258, doc. 4
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1983), "Un boticario barcelonés del ..."
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 11, 18, 39n i 118-119
Sorní i Esteva (jul. 1994), "Pere Jutge (?-1316), l'apotecari ..."
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., vol. 1, pp. 24-26, pàssim
Jordi i González (1997), Aportació a la història de la ..., p. 15
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 24-25, 46, 83 (doc. 17), 104 (doc 51), 152-153 i 173
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 130, 885, núm. 11940, 887, núm. 11977
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ..., p. 374, doc. 10
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pp. 103-104 (doc. 83) i 159 (doc. 227)
Gil-Sotres (2011-2013), "El Antidotario de Arnau de ...", p. 250
Sorní i Esteva (2015), Pere Jutge (? - Barcelona 1316) ... (ampliació de Sorní - Suñé 1983)
Variants del nom
Judicis, Petrus
Comitent a les obres

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotarium

Atorgant als documents
Santes Creus - Mon. Santes Creus – claustre, marxapeu de la porta de l'església dita dels Conversos – Epitafi, Personal/familiar – s. XIV primer quart
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 147, f. 85rv – Rendició de comptes, Reial – 21 novembre 1310
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 158, f. 137v – Manament, Reial – 13 desembre 1315
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 158, f. 230v – Manament, Reial – 26 gener 1316
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 199, f. 70v – Concessió, Reial – 8 abril 1302
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 268, f. 143v – Rendició de comptes, Reial – 20 juny 1301
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 272, f. 113r – Tresoreria, Reial – agost 1309
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 177, ff. 91v-92r – Manament, Reial – 18 març 1323
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 225, f. 225rv – Concessió, Reial – 1 juny 1324
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 288, f. 32r – Concessió, Reial – 25 juny 1324
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 289, f. 173r – Ordre de pagament, Reial – 30 setembre 1310
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 847, f. 7v – Manament, Reial – 16 juny 1324
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 847, ff. 13v-29v – Rendició de comptes, Personal/familiar – 31 agost 1325
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 847, ff. 6r-7v – Concessió, Reial – 1 juny 1324
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2064/1, ff. 4v, 10r, 12v i 21v – Tresoreria, Reial – 1326
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 20, ff. 17v-18v – Tutoria, Notarial – 6 abril 1324
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 20, ff. 18v-19r – Declaració, Notarial – 6 abril 1324
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 20, ff. 19v-20r – Declaració, Notarial – 6 abril 1324
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 20, ff. 20v-21r – Societat, Notarial – 7 abril 1324
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 57, ff. 19v-20v – Vària, Notarial – 21 maig 1323
Prestador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 65, f. 115v – Declaració, Reial – 26 març 1286
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 620, ff. 37v-39v – Rendició de comptes, Reial – 1 abril 1294
Procurador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 290, ff. 61v-62r – Debitori, Reial – 29 novembre 1308
Testador als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 2813, f. 29r – Àpoca, Notarial – 10 maig 1316

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).