MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2720 (28 / abril / 2024)

Despont, Pere (fl. Girona - Barcelona, 1360 – 1404)

Creació de la fitxa: 2016-04-25
Darrera modificació: 2016-05-03
Categoria social i professional
diplomàtic - escrivà reial - funcionari reial - notari
Comentaris
Notari de Girona. Inicialment, actiu a la notaria episcopal (Guilleré 1993-1994); després adscrit a la notaria núm. 1 de Girona. Se'n conserven protocols a l'AHG (Adroer - Grau - Matas 1996). A les cobertes dels seus protocols s'han conservat (protocol de 1397) un fragment d'una obra mèdica de Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877) (Johannitius) en àrab aljamiada en hebreu (Valls 2009) i (protocol de 1400) uns extrets d'un bestiari en català (Iglesias 2005 i 2010), entre d'altres (una llista a Perani 2010). Tenia a Girona una germana anomenada Caterina, a qui vers 1400 va escriure una interessant carta des de Barcelona en la qual parla del seu estat de salut i de la gestió domèstica (Serra 1952), i una filla de nom Maciana («Massia», a AHG, G10-36, f. 73v). Deu ser el mateix individu que es formà amb Lluís Carbonell (fl. 1368 – 1406), notari episcopal, secretari del bisbe Berenguer d' Anglesola (m. 1408) i clergue, i que després va ser escrivà i secretari de Joan I el Caçador (1350 – 1396), que l'envià com a procurador a la cúria papal i a la cort de Nàpols (Riquer 1959: *50; Mutgé 2008: 70, etc.). Se'n conserva (ACG) un cèlebre epistolari en llatí amb l'esmentat Carbonell de quan era escrivà reial (Morera 1965), en el qual destaca una carta de vers 1386 on parla —per primera vegada a la Corona d'Aragó— de Petrarca i les seves obres (Rico 2002: 156ss). Ort. ant.: «Pere dez Pont». En llatí: Petrus de Ponte.
Bibliografia
Serra i Ràfols (1952), "Cinc lletres privades catalanes ...", pp. 30-31, doc. 5
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *50
Morera Sabater (1965), "Una curiosa correspondencia del ..."
Guilleré (1993-1994), Girona al segle XIV, vol. 2, p. 79
Adroer Pellicer - Grau i Pujol - Matas i Balaguer (1996), Catàleg de protocols notarials ..., p. ***
Rico (2002), Estudios de Literatura y otras ..., p. 156ss
Boadas i Raset - Casellas i Serra (2005), Catàleg de pergamins del fons de ..., doc. 698
Iglesias Fonseca (juny 2005), "Un investigador ens presenta un ..." (bestiari)
Mutgé i Vives (2008), El monestir benedictí de Sant ..., p. 70 i doc. 85, 93, 98, 105 i 106
Valls i Pujol (2009), "Científics jueus en territoris ...", pp. 5n i 14 (fragment de Ḥunayn ibn Isḥāq)
Iglesias Fonseca (2010), "Uno de los testimonios conocidos ..." (bestiari)
Perani (2010), "The 'Gerona Genizah': an overview ...", p. 166
Variants del nom
Ponte, Petrus de
Notari als documents
Girona - AHG - Notaria de Girona – Notaria de Girona-1, vol. 201, f. 1v – Vària, Notarial – 16 novembre 1375

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).