MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2716 (28 / abril / 2024)

Mestre, Lleonís (m. Barcelona, 1437)

Creació de la fitxa: 2016-02-29
Darrera modificació: 2022-06-10
Categoria social i professional
barber-cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Manresa
Comentaris
Barber-cirurgià de Barcelona. Era fill de Pere Mestre, assaonador, i de Margarida. Vivia davant la Pescateria nova del barri de la Ribera. Se'n conserva el testament (21/02/1437), l'inventari i l'encant dels seus béns (Roca 1924; Ferragud 2005). Al testament, a favor de la Pia Almoina de la Seu, encomana el seu esclau Jaume (llibert de Lleonís Mestre) (fl. 1437) al seu amic Cristòfol Perpinyà (fl. 1437), cirurgià, per set anys, perquè l'ensinistri en l'ofici i, passats els set anys, l'alliberi. Els altres dos esclaus, Maria (lliberta de Lleonís Mestre) (m. 1451) i Jordi, els allibera a condició que paguin una renda mensual a la seva germana vídua Antònia mentre aquesta visqui, i els deixa les seves pertinences (a Jordi les eines de barberia). El testament també esmenta Salvador Garriga i Pere Badia (al qual deixa l'estoig de cinta), que convivien amb el difunt i potser n'eren aprenents, i el barber Pere Güells (fl. 1434 – 1437). Deixa la casa i altres béns a la seva muller, Andreua, i un hort a la Vilanova de la ciutat a un dels seus marmessors. Es conserven dos testaments (1445 i 1451) de la seva exesclava Maria, que era búlgara (Albacete 2006), en els quals es diu que Lleonís havia estat ciutadà de Manresa. — Formes antigues del nom: «Lehonisius» (llatí), «Leonís Mestre» (català), nom probablement inspirat en el Tristany; Roca 1924 (al comentari) el transformà en "Leonci" i Albacete 2006, en "Lleonisi".
Bibliografia
Roca (1923-1924), "Un cirurgià barber barcelonès ..."
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Mestre, Leonci'
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 124, 260-261, 556, 589 i 594-595
Albacete i Gascón (2006), "Els lliberts barcelonins del ...", pp. 156, 166 i 170 ("Lleonisi, mestre barber, ciutadà de Manresa")
Posseïdor a les obres

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotarium

—— [Traducció-Català] Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotari. Traductor: Anònim

Esmentat als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 133/9, ff. 33r-35v – Testament, Notarial – 1 febrer 1451
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – *** – Inventari, Notarial – 21 febrer 1437

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).