MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2706 (22 / November / 2024)

Llull, Romeu (m. Barcelona, 1410)

Creació de la fitxa: 2015-11-29
Darrera modificació: 2016-07-30
Categoria social i professional
ciutadà
Comentaris
Ciutadà de Barcelona, membre d'una destacada família del patriciat urbà. Fill de Joan Llull (m. 1390) i d'Agnès de Gualbes. Inicià la línia del Born de la branca barcelonina del llinatge, que tingué la important possessió de la Verneda d'En Llull (que s'estenia entre els termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar). Tant el seu germà —del qual descendia el poeta Romeu Llull (m. 1496)— com el seu fill, un i altre anomenats Joan, ocuparen la primera conselleria de Barcelona. Se'n conserva l'inventari de béns, fet l'any 1410.
Bibliografia
Coll i Julià (1977), "Nova identificació de ..." (arbre genealògic dels Llull)
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 35, doc. 30 (biblioteca, parcial)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., pp. 227-230, doc. 43 (biblioteca, completa)
Enllaços
GEC (llinatge Llull)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).