MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2696 (08 / April / 2025)

Ashmole, Elias (Lichfield, Staffordshire, Anglaterra, 1617 – Lambeth, Londres, 1692)

Creació de la fitxa: 2015-11-22
Darrera modificació: 2015-11-22
Categoria social i professional
bibliòfil
Comentaris
Polític, acadèmic, col·leccionista i bibliòfil anglès. Donà suport al rei durant la Guerra Civil Anglesa (1642-1651) i, al produir-se la Restauració (1660), fou recompensat amb càrrecs lucratius que li van permetre dedicar-se a la seva passió pel col·leccionisme. Ho féu des d'un posicionament intel·lectual baconià, que posava l'accent en l'estudi de la natura, reflectit clarament en la gran biblioteca que va reunir i en la resta d'objectes de la col·lecció. Aquests interessos expliquen que fos un dels fundadors de la Royal Society i també que ingressés en la francmaçoneria. Jubilat amb una pensió reial el 1672. Donà en vida (1677) la major part de la col·lecció a la Universitat d'Oxford per a crear-hi l'Ashmolean Museum, que obrí el 1683 (els llibres ingressaren a la Bodleian Library). Entre els llibres i papers que va reunir hi ha els que van pertànyer al Dr. Simon Forman (1552-1611); els de contingut mèdic i astrològic del Dr. Richard Napier (1559 – 1634), de Theodoricus Gravius (fl. 1600-1661) i de John Dee (1527-1608); i els d'interès astrològic de John Booker (1603-1667) i William Lilly (1602-1681).
Bibliografia
Black (1845), A descriptive analytical and ...
Enllaços
Wikipedia ENG
Ashmole Manuscripts (Bodleian Library)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).