MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2695 (23 / November / 2024)

Michael, Heimann Joseph (Hamburg, 1792 – 1846)

Creació de la fitxa: 2015-11-22
Darrera modificació: 2015-11-22
Categoria social i professional
bibliòfil - jueu - mercader
Comentaris
Heimann (Ḥayyim) Joseph Michael fou un comerciant i bibliòfil jueu alemany. Reuní una de les col·leccions més destacades d'obres hebrees de totes les temàtiques, que a la seva mort constava de 862 llibres manuscrits (amb més d'un centenar de medievals) i 5.471 impresos, i de la qual va elaborar un catàleg que, anotat per Moritz Steinschneider, es publicà pòstumament (Oẓerot Ḥayyim: Katalog der Michael'schen Bibliothek, Hamburg, 1848). Mantingué correspondència amb els principals hebraistes de l'època, i elaborà, a partir de la seva col·lecció, una enciclopèdia biobibliogràfica d'estudiosos hebreus medievals (Or ha-Ḥayyim, Frankfurt a. Main, 1891; reimpr. anotada Jerusalem, 1965). A la seva mort, els seus llibres impresos foren adquirits pel British Museum i els manuscrits per la Bodleian Library de la Universitat d'Oxford per poc més de 1.000 lliures.
Enllaços
Wikipedia ENG
Jewish Virtual Library
Michael Manuscripts (Bodleian)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).