MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom268 (23 / November / 2024)

Marata, Pere de (fl. Barcelona, 1336 – 1344)

Creació de la fitxa: 2007-02-27
Darrera modificació: 2012-07-07
Categoria social i professional
beneficiat
Comentaris
"Pere de Maerata". Llegà els seus béns a la Catedral de Barcelona. En conservem un Llibre d'albarans amb compres d'aliments, préstecs, censos, etc., datats entre 1336 i 1344.
Sembla identificable amb el Pere de Marata ("Maserata") que fou beneficiat a la Catedral de Barcelona (capella de Santa Llúcia) i del qual es conserva una làpida sepulcral amb una inscripció que en data la mort el 1347, i que és part d'un sepulcre romà reaprofitat (Museu d'Arqueologia de Catalunya). Potser també és el Pere de Marata que apareix amb funcions de tutor en un document de l'arxiu de la Torre de Seva (Marata, les Franqueses del Vallès) de 1343. Un altre Pere de Marata ("Maerata"), mort el 1267, havia estat canonge de la catedral de Barcelona i se'n conserva la marmessoria.
Bibliografia
Rodà (1979), "La iconografia de les estacions a ...", pp. 86-90
Puigderrajols i Jarque (2011), Heràldica a la Catedral de ..., p. 8
Anònim (7 oct. 1927), "Pergaminos notables hallados en ..."
Anònim (29 set. 1927), "L'arxiu de la Torre de Marata"
Fàbrega i Grau - Baucells i Reig (1985-2005), Catàleg-inventari general de ..., vol. 2, p. 425 (Pere de Marata, m. 1267)
Piquer Ferrer (2005), Censos de población del ..., focs 29r (Guillem de Maerata, s. XIV-2)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).