MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2678 (30 / juny / 2024)

Isern, Rafael (Barcelona, c. 1427 – 1444)

Creació de la fitxa: 2015-11-14
Darrera modificació: 2015-11-15
Categoria social i professional
pintor
Comentaris
Probablement, pintor de retaules, de Barcelona. Se'n conserva l'inventari de béns, fet l'any 1444 a instància del seu oncle i hereu universal, el pintor de retaules Bernat Martorell, amb el qual potser treballava. Era fill de Bernat Isern (fl. 1397 – 1437), pesador del pes reial de Barcelona, que el premorí (1437) i del qual també es conserva l'inventari de béns, i d'Eulàlia [Martorell] (casats el 1427). Bernat Isern ja havia designat Martorell tutor del seu fill Rafael. Antònia, darrera muller del seu pare, discutí l'herència a Bernat Martorell i no arribaren a un acord fins 1449.
Bibliografia
Madurell i Marimon (1949-1952), "El pintor Lluís Borrassà: su ...", 10 (1952), pp. 346-349, núm. 839 (ed. inventari), i p. 351, núm. 841
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., pp. 671-672 (biblioteca)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 230 (ed. biblioteca)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).