MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2677 (05 / October / 2024)

Angelina (fl. Sant Hilari Sacalm, Selva?, s. XV-2)

Creació de la fitxa: 2015-11-14
Darrera modificació: 2015-11-14
Categoria social i professional
propietari rural
Comentaris
«Angelina, serventa de Déu», subscriu, com a usuària, l'última d'un grup de cinc oracions protectores per a embarassades i parteres en un ms. de la segona meitat del s. XV procedent de la masia del Borrell de Sant Hilari Sacalm (Selva). Aquesta oració és l'última obra del ms. i és possible que la subscripció actuï igualment com a nota de possessió del volum sencer. També prové d'aquesta masia el ms. Sant Hilari Sacalm - Col·l. Serradesanferm - Ms. el Borrell 1, de la fi del s. XV, que és una miscel·lània moral amb un bon nombre d'oracions salvífiques i protectores, i que en el s. XVI va pertànyer a un cert Ignasi, de Can Domènec (fl. s. XVI). Un i altre pertanyien, a l'inici del s. XX, al cap de la família Borrell, Manuel Borrell (fl. 1920). Angelina devia formar part de la família propietària del mas a la segona meitat del s. XV. És possible que ella també fos la responsable de l'elaboració del ms.
Bibliografia
Carreras i Candi (1921-1922), "Lo Passament de la Verge María ...", p. 222
Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", p. 52

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).