MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2663 (22 / November / 2024)

Torrella, Gaspar (València, c. 1452 – Roma, c. 1520)

Creació de la fitxa: 2015-10-19
Darrera modificació: 2024-05-15
Categoria social i professional
bibliotecari - bisbe - físic - mestre - metge - protometge
Activitat professional
Patró: Papa Alexandre VI - Patró: Papa Juli II
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina, 1483
Àrea d'activitat
Territoris: Estats Pontificis
Localitats: Roma
Comentaris
Metge (físic) valencià. Fill del físic-cirurgià Ferrer Torrella, que s'havia format en medicina a la Universitat de Montpeller (i la generació del qual féu possible la introducció de la cirurgia a la nova Universitat de València el 1499), i germà de Jeroni Torrella (c. 1456 – post 1512) i d'Ausiàs, també metges. Estudià a Siena i a Pisa durant la dècada de 1470 (mestre en medicina el 1483). Vers 1484 entrà al servei del cardenal valencià Roderic de Borja, a Roma, on visqué la resta de la seva vida. El cardenal, en particular quan accedí al soli pontifici com Alexandre VI (1431 – 1503) el 1492, el recompensà amb diversos càrrecs, entre els quals el de bibliotecari papal (1498-1500) i —sent clergue des de la dècada de 1470— bisbe vitalici de Santa Giusta, a Sardenya (1494), que li proporcionaren una posició acomodada. Fou protometge del papa i també amic i metge personal del seu fill, Cèsar Borja, al qual curà el 'mal francès' i li dedicà dues obres sobre aquesta malaltia, a propòsit de la qual s'enfrontà al també metge del papa Pere Pintor (c. 1423 – 1503). A la mort d'Alexandre VI (1502), serví Juli II (1503-1513), també víctima del 'mal francès' i del qual també fou protometge. Autor de sis obres: els dos tractats esmentats sobre el 'mal francès' (1497 i 1500), un altre sobre la 'modorrilla' (1505), un consilium sobre la pesta (1504), un regimen sanitatis en forma de diàleg per a Juli II (1506), i un pronòstic astrològic dedicat a Cèsar Borja el 1502 i imprès el 1507. No sembla que se'l pugui relacionar amb el ms. Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 4804 com va proposar Molina 1994.
Bibliografia
Arrizabalaga Valbuena (1983), La obra sifilográfica de Gaspar ...
Arrizabalaga (1985-1986), "El Consilium de modorrilla ..."
Arrizabalaga (1987), "De morbo gallico cum aliis ..."
Arrizabalaga (1988), "Medicina universitaria y morbus ..."
Molina i Figueras (1994), "Un manuscrito catalán de la ..."
Arrizabalaga (2001), "Los médicos valencianos Pere ..."
Enllaços
Web de las Biografías
Wikipedia CAT
DBE (RAH)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).