MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom266 (22 / November / 2024)

Cabrera, Sança Ximenis de (Barcelona, 1393 – 1474)

Creació de la fitxa: 2007-02-26
Darrera modificació: 2018-05-30
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Senyora de Navalhas i de la vall d'Osor, com a esposa d'Arquimbald de Foix-Navalhas (m. 1419), senyor de la baronia de Navalhas (fr. Navailles), mort l'any 1417 (per això anomenada també Sança Ximenis de Foix). Era filla de Bernat (IV) de Cabrera (1391 – 1423), vescomte de Cabrera i de Bas, comte de Mòdica i d'Osona, i de Timbor de Prades (1370 – c. 1425), filla del comte Joan de Prades. Féu últim testament (1471) a favor de l'Hospital de la Santa Creu i la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona, a la qual passaren tots els seus béns i papers (se'n coneix el registre de l'encant públic, del qual s'ha publicat la venda dels seus llibres efectuada el 15 de maig de 1470). En conservem un llibre de comptes autògraf, que inclou una recepta de cuina en català.
Bibliografia
Andreu - Canela - Serra (1992), El llibre de comptes com a font ...
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., pp. 94-95, § 140 (llibres venuts en encant públic el 1470)
Vinyoles i Vidal (2003), "Unes cartes de dones del segle XV ..."
Valero Molina (2005-2006), "Sança Ximenis de Cabrera i la ..."
Vinyoles i Vidal (2005), "La cotidianidad escrita por una ...", pp. 127-128
Vinyoles Vidal (2008), "Encuentros con una dama del siglo ..."
Enllaços
Viquipèdia CAT
Diccionari biogràfic de dones

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).