MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2655 (22 / November / 2024)

Gualbes, Ferrer de (Barcelona, c. 1350 – 1423)

Creació de la fitxa: 2015-10-11
Darrera modificació: 2024-03-09
Categoria social i professional
ciutadà - conseller/jurat/paer - mercader
Comentaris
Membre d'una rica família de l'oligarquia municipal de Barcelona, enriquida amb les activitats mercantils i financeres. Fill del mercader Ponç de Gualbes (1393) i de Caterina. Es casà, succesivament, amb Violant Dusay, membre d'un altre clan de l'oligarquia barcelonina (1370), Elionor Dirga (1376) i Francina Terrassa (1422). Amb les dues primeres tingué diversos fills. Es dedicà a les finances (fins que el banc familiar va fer fallida el 1406) i al comerç, participà en la política municipal (en la qual arribà a conseller primer), fou batlle de Barcelona i capità de galeres. Antiurgellista, com tota la seva família, com a conseller primer intentà influir sobre Martí I l'Humà (1356 – 1410) en l'afer de la successió —un seu parent, compromissari a Casp, donà l'únic vot català, decisiu, per a la proclamació de Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416). Tenia propietats rústiques. Se'n conserva l'inventari de béns.
Bibliografia
García Panadés (1977), Una familia de ciudadanos ...
García Panadés (1983), "Los bienes de Ferrer de Gualbes ..."
Alturo (1998), "Un altre manuscrit del Libre ..." (ms. potser procedent de la seva biblioteca)
Batlle i Gallart (2007), "Evolució d'una família de la ..."
Batlle i Gallart (2007), Els ciutadans honrats de ...
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. *** – Inventari, Notarial – 11 setembre 1423

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).