MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2654 (01 / June / 2026)

Robert I de Nàpols (Santa Maria Capua Vetere, Campània, 1277 – Nàpols, 1343)

Creació de la fitxa: 2015-10-10
Darrera modificació: 2026-05-22
Categoria social i professional
rei
Comentaris
Rei de Nàpols i (titular) de Jerusalem i comte de Provença i de Forcalquier (1309-1343), anomenat el Prudent o el Savi. Fill i hereu de Carles II de Nàpols (c. 1254 – 1309) i de Maria d'Hongria. Com a hereu del tron napolità, fou el primer que portà el títol de duc de Calàbria. Consorts: Violant d'Aragó (1273 – 1302), filla de Pere II el Gran (1240 – 1285) (1297-1302), amb la qual foren pares de Carles, duc de Calàbria, que fou pare de la seva hereva Joana I de Nàpols; i Sança de Mallorca, filla de Jaume II de Mallorca (1243 – 1311) (1304-1343), sense descendència.
Bibliografia
Kelly (2003), The New Solomon: Robert of Naples ...
Bram (2007), Neapolitanische Bilderbibeln des ...
Paravicini Bagliani (2023), Philosophy, Sciences and Arts at ...
Enllaços
GEC
Wikipedia IT
Variants del nom
Robert d'Anjou

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).