MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2649 (23 / November / 2024)

Garbo, Bono del (fl. Florència - Bolonya, s. XIII)

Creació de la fitxa: 2015-10-05
Darrera modificació: 2015-10-06
Categoria social i professional
cirurgià
Comentaris
Bono o Buono ('Bruno' en fonts tardanes) del Garbo fou un cirurgià de Florència, membre d'una cèlebre nissaga de cirurgians i metges. Es formà a Bolonya i possiblement fou mestre de Guillem de Saliceto (c. 1210 – c. 1285), que li dedicà el seu tractat de cirurgia (versió curta de 1268 i versió llarga de 1275/1276). Fou pare de Dino del Garbo (Florència, c. 1280-1327), que el descriu com un cirurgià experimentat. Antigament se l'havia identificat amb Bru de Longobucco (c. 1200 – c. 1286), extrem rebutjat per la crítica moderna (Corsini 1925).
Bibliografia
Corsini (1925), "Nuovo contributo di notizie ...", p. 268
Boreri (1938), Guglielmo da Saliceto: studio ..., p. 12
Tabanelli (1965), La chirurgia italiana nell'Alto ..., vol. 2, p. 501
Zucconi (1984), "Guglielmo da Saliceto e il ..."
Siraisi (1981), Taddeo Alderotti and His Pupils ..., pp. 29 i 55
Agrimi - Crisciani (1988), Edocere medicos: medicina ..., pp. 165-166
Agrimi - Crisciani (1994), "The science and practice of ...", p. 63
Siraisi (1994), "How to write a Latin book on ...", pp. 90-91
Enllaços
DBI: Dino del Garbo

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).