MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2629 (20 / maig / 2024)

Reggio, Niccolò da (Reggio de Calàbria, c. 1280 – Nàpols?, c. 1350)

Creació de la fitxa: 2015-08-19
Darrera modificació: 2023-09-21
Categoria social i professional
físic - metge - traductor
Comentaris
Niccolò Deoprepio (Theoprepos) o da Reggio fou un metge calabrès de llengua i cultura grega, actiu almenys entre 1308 i 1345 com a traductor del grec al llatí, en particular d'obres mèdiques de Claudi Galè (129 – c. 217) o atribuïdes a Galè (56 d'un total d'unes 60 traduccions), a la cort angevina de Nàpols, sobretot durant el regnat de Robert I de Nàpols (1277 – 1343), del qual fou metge personal i també del germà d'aquest, Felip de Tàrent. No hi ha proves que viatgés a Avinyó amb Robert, com s'ha dit, però, segons el testimoni de Guiu de Chaulhac (c. 1298 – 1368), ell mateix enviaria algunes de les seves traduccions a la cort papal d'Avinyó. Algunes d'elles foren impreses per primer cop a la col·lecció d'obres de Galè editada a Venècia el 1490.
Bibliografia
L. Thorndike,Translations of works of Galen from the Greek by N. da R. (ca. 1308-1345), in Byzantina Metabyzantina, I (1946), pp. 213-235
R. Weiss, The translators from the Greek of the Angevin Court of Naples, in Rinascimento, I (1950), pp. 195-226
Touwaide (2005), "Niccolò da Reggio"
M.R. McVaugh, N. da R.'s translations of Galen and their reception in France, in Early Science and Medicine, XI (2006), 3, pp. 275-301
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., p. 221
Enllaços
Treccani.it
Wiquipedia IT

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).