MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2622 (23 / November / 2024)

Haro y Guzmán, Gaspar de (Madrid?, 1629 – Nàpols, 1687)

Creació de la fitxa: 2015-08-11
Darrera modificació: 2021-01-21
Categoria social i professional
bibliòfil - ministre (govern) - noble
Comentaris
Gaspar Méndez de Haro y Fernández de Córdoba fou un noble, diplomàtic i polític castellà, marquès del Carpio i d'Heliche (Eliche o Liche), duc de Montoro i comte-duc d'Olivares, entre d'altres títols. Fill de Luis de Haro y Guzmán, nebot i hereu de Gaspar de Guzmán y Pimentel (1587 – 1645), comte-duc d'Olivares, al qual havia succeït com a primer ministre (valido) de Felip IV de Castella (Felip III de Catalunya-Aragó). Fou ambaixador a Roma, virrei de Nàpols i un destacat mecenes i col·leccionista. El seu pare li donà la part de la biblioteca d'Olivares que havia arribat a les seves mans, i ell decidí (1654) regalar un miler dels manuscrits que contenia al rei, que els diposità a la biblioteca d'El Escorial (1656), on encara se'n conserven molts. La resta de la seva col·leció fou venuda als encants a la seva mort.
Bibliografia
Andrés (1972-1973), "Historia de la biblioteca del ..." (biblioteca d'Olivares)
Fernández Fernández (2013), Arte y ciencia en el scriptorium ..., pp. 91-94 (biblioteca)
Enllaços
Wikipedia ES
Biblioteca d'El Escorial

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).