MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2620 (22 / November / 2024)

Maur de Salern (Calàbria?, c. 1130 – Salern, 1214)

Creació de la fitxa: 2015-08-09
Darrera modificació: 2015-08-10
Categoria social i professional
físic - metge - professor
Comentaris
Metge (físic) de l'anomenada Escola salernitana. Nascut c. 1130 al si d'una família ben relacionada, potser de Calàbria. Estudià a Salern vers 1150-1160, amb Mateu Plateari (fl. s. XII tercer quart) i Pietro Musandino, el deixeble de Bartomeu de Salern (fl. c. 1150 – 1180), com a professors. Posteriorment, hi va ensenyar medicina des de vers 1165 fins vers 1200. Tingué per deixeble Gilles de Corbeil (c. 1140 – c. 1224). Morí l'any 1214. Fou un prolífic autor, l'obra del qual se centrà sobretot en la semiòtica mèdica (l'art de llegir els signes de la salut al cos), en la sang i sobretot a l'orina. Les seves obres més importants, però, foren els comentaris als sis llibres de l'articella, la col·lecció mèdica que Bartomeu de Salern havia difós. Amb la seva obra, tot i ser marcadament pràctica, dotà l'anomenada Escola salernitana d'una sofisticació teòrica i d'una orientació pedagògica més grans, aquesta darrera amb l'ús de la quaestio. Autor de diversos tractats sobre la uroscòpia (De urinis o Regulae urinarum i altres), la flebotomia (De flebotomia), l'anatomia (Anatomia), el compendi de medicina pràctica (Practica), les febres (De febribus compositis), la menescalia (Doctrina [o De curatione] equorum). Adquirí una gran fama, testimoniada pels epítets "optimus physicus" i "Galienus salernitanus" que alguns mss. li apliquen. En llatí: «Maurus».
Bibliografia
Kristeller (1976), "Bartholomaeus, Musandinus and ..."
Wallis (2005), "Maurus of Salerno"
Moulinier (2007), "La science des urines de Maurus ..."
Moulinier (2010), "La fortune du De urinis de ..."
Enllaços
La Scuola Medica Salernitana

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València