MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom262 (20 / maig / 2024)

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. Saragossa?, c. 1040)

Creació de la fitxa: 2007-02-22
Darrera modificació: 2024-05-15
Categoria social i professional
cirurgià - metge - musulmà
Comentaris
Abū-l-Qāsim Ḫalaf ibn ʿAbbās al-Zahrāwī va néixer a la ciutat palatina de Madīnat al-Zahrāʾ, fundada l'any 936. No és segur que fos metge dels últims califes de Còrdova. Tradicionalment, s'ha considerat que morí després del 1009 i, segons una font, l'any 1013, poc després del saqueig de Còrdova pels catalans de l'any 1010. No obstant això, una lectura atenta de les seves obres el situen a Saragossa en els anys finals de la seva vida, fins cap al 1040. Més valorat a l'Europa llatina que al món àrab, on poques fonts en parlen. Conegut a l'Occident llatí com Albucasis, Abulcasis, Alzaharavius i altres variants.
Bibliografia
Tabanelli (1961), Albucasi, un chirurgo arabo ...
Savage-Smith (1979), "Al-Zahrāwī, Abū 'l-Ḳāsim ..."
Jacquart - Micheau (1990), La médecine arabe et l'Occident ..., pp. 139-141, pàssim
Sezgin (1996), Abūʾl-Qāsim al-Zahrāwī ...
Álvarez Millán (2005), "Zahrawi, al-"
Llavero Ruiz (2012), "Zahrāwī"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ...
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG
Variants del nom
Abū-l-Qāsim Ḫalaf ibn ʿAbbās al-Zahrāwī
Abulcasis
Albucasis
Al-Zahrāwī
Autor a les obres

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Kitāb al-taṣrīf

—— [Traducció-Llatí] Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Chirurgia. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

—— [Traducció-Català] Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Cirurgia. Traductor: Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).