MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2617 (08 / May / 2025)

Cruïlles, Joan de (m. 1423)

Creació de la fitxa: 2015-07-27
Darrera modificació: 2017-07-23
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Noble sicilià d'origen català, segon representant de la branca siciliana del llinatge dels Cruïlles, senyor de les baronies de Francofonte, Calatabiano i Cadra. Era el segon fill de Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge i de Bestracà, que el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons que s'oposaven al domini de la Corona d'Aragó. Com a recompensa, el pare va obtenir extenses baronies a l'illa (Francofonte, Terranova, Monforte, Calatabiano, etc.), que al morir (1402) deixà en herència als seus fills, sobretot al segon, Joan (el qual ja en regia algunes des d'abans de la mort del pare, almenys des de 1398). Casat amb Maria d'Alagó, baronessa d'Scordia Soprana, amb la qual va tenir diversos fills, entre els quals l'hereu, Berenguer (mort c. 1456). El 1368 induí Bartolomeo Spatafora (fl. 1368), de Messina, segurament menescal, a elaborar un tractat de menescalia en sicilià (Libru di la maniscalchia di li cavalli). Aquest tractat, fonamentat en el De medicina equorum de Giordano Ruffo de Calàbria (m. 1256), sovint ha estat pres com una traducció d'aquesta obra (De Gregorio 1904 i 1905; Palma 1924). Se'n conserva l'inventari de béns, amb una biblioteca de 18 volums (Bresc 1969).
Bibliografia
De Gregorio (1904), "Notizia di un tratatto di ..."
De Gregorio (1905), "Il Codice Cruyllis-Spatafora in ..."
Palma (1924), "Per un trattato di mascalcia in ..."
Bresc (1969), "La bibliothèque de Giovanni de ..."
Enllaços
GEC: Cruïlles (Armand de Fluvià)
GEC: Berenguer de Cruïlles (Santiago Sobrequés)
CASVI: SALVIt

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).