MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2615 (22 / November / 2024)

David ben Yom Ṭov del Barri (Cotlliure, ante 1300 – Perpinyà?, ante 1361)

Creació de la fitxa: 2015-07-18
Darrera modificació: 2023-01-15
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - jueu - mestre d'astrolabis
Comentaris
Astrònom, astròleg i mestre d'astrolabis jueu rossellonès, originari de Cotlliure (Vallespir) i resident en aquesta població i més tard a Perpinyà i, potser, a Girona, també conegut com David Bonjorn del Barri. Fill de Bonjorn del Barri, ric comerciant rossellonès, potser oriünd del Carcassès, instal·lat a Perpinyà (1323) i afavorit pel rei Sanç I de Mallorca (m. 1324), que morí el 1327. Asonseguí la suspensió de les condicions testamentàries imposades pel pare, que l'obligaven a no residir a Perpinyà i a no prestar diners al rei de Mallorca, entre d'altres qüestions. Després d'haver obtingut l'anul·lació del seu primer matrimoni no consumat amb una dona d'Arle (Provença), declarada dement, Alfons III el Benigne (1299 – 1336) l'autoritzà (1332) a casar-se amb Ester Caravita, filla d'un ric comerciant de Girona, i a instal·lar-se en aquesta ciutat. D'Ester, però, també es divorcià (1337), però molt més sorollosament i només després que ella li amagués els llibres i l'instrumental científic del seu estudi per forçar-lo a repudiar-la (Gross 1897: 469-470; Baer 1929-1936: I, 259; Sobrequés 1947, 88-90; Baer 1981: 320). El 1340 continuava vivint a l'aljama de Perpinyà, on aquell any fou eximit de l'impost del cabeçatge. El 1352, sent també a Perpinyà, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li exigí que acabés una làmina d'astrolabi que li havia encomanat (Bofarull 1901: 115; Baer 1929-1936: I, 230; Chabás 1992: 41). Autor d'un tractat d'astrologia mèdica en hebreu (Kelal qaṭan, 'Compendi breu'), que seria traduït al llatí (Bos et al. 2005). Ell i Ester foren pares de Jacob ben David ben Yom Ṭov ha-Po'el (c. 1333 – post 1381), que degué néixer a Girona vers 1333 (Sobrequés 1947: 91-94). Devia ser parent d'Açan del Barri (fl. 1356 – 1374). — Formes antigues del nom: «David Bonjorn de Barrio» (llatí, 1332). — Nota: alguns investigadors (Steinschneider 1893: 615 i 806; Gross 1897: 471; Sarton 1927-1948: III, 451; etc.), tenint en compte que l'hebreu 'Yom Ṭov' equival al català 'Bonjorn', van identificar-lo amb el portuguès David ben Yom Ṭov ben Bilia (fl. 1320 - 1338), hipòtesi avui descartada (Bos et al. 2005: 15). En ocasions, també ha estat confós amb el seu fill.
Bibliografia
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 615 i 806
Gross (1897), Gallia judaica: dictionnaire ..., pp. 469-471
Bofarull i Sans (1901), "Antigua marina catalana", p. 115
Singer (1901-1906), The Jewish Encyclopedia: a ..., s.v. Bongoron or Bonjorn, David ben Yom-Ṭob
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 143, doc. 143, i p. 172, doc. 181 (Naçan del Barri)
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 3, p. 451
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 230 i 259
Sobrequés i Vidal (1947), "Contribución a la historia de ...", pp. 88-94 [pp. 162-168 de la trad. cat.]
Baer (1981), Historia de los judíos en la ..., p. 320
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., pp. 39-42 (síntesi)
Bos - Burnett - Langermann (2005), Hebrew Medical Astrology: David ..., pp. ***
Roth (2017), "‘My precious books and ..."
Giralt (2022), "Mestres de la ciència dels ..."
Enllaços
Wiquipedia ENG
Variants del nom
David Bonjorn del Barri

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).