MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2613 (22 / November / 2024)

Cotlliure, Ferrer de (fl. Xàtiva, 1276 – 1280)

Creació de la fitxa: 2015-06-22
Darrera modificació: 2024-11-07
Categoria social i professional
alquimista - mestre - mestre d'alquímia
Activitat professional
Patró: Rei Jaume I el Conqueridor - Patró: Rei Pere II el Gran
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: Xàtiva
Comentaris
Alquimista al servei de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) i de Pere II el Gran (1240 – 1285), instal·lat a Xàtiva. El 1276, Jaume I manà compensar-lo per unes obres que havia fet al palau que el monarca tenia a Xàtiva (Martínez Ferrando 1934: I, núm. 2054). El mateix any, Pere el Gran, tot just pujar al tron, manà al batlle de Xàtiva que li pagués («magistro Ferrario de Cauquolibero») 2.000 ss val. en dos terminis anuals per l'obra d'alquímia (un treball experimental) que feia per a ell (Soldevila 1995 [1950-1962]: I.2, p. 13 i doc. 17). El 1279 li assignà 200 ss val. mensuals sobre la batllia de Xàtiva (Martínez Ferrando 1934: II, núm. 582; Trenchs 1991: 101) i protegí l'exclusiva que li havia concedit de la compra de tot el carbó que arribés a la mateixa ciutat, ja que li era necessari (Martínez Ferrando 1934: II, núm. 648). El 1280 el rei ordenà al batlle de Xàtiva que li pagués («magistro Ferrario de Cauquolibero, magistro alquimie») el que encara li era degut d'una assignació que li havia fet Jaume I (Martínez Ferrando 1934: II, núm. 906; Trenchs 1991: 92). — Formes antigues del nom: «Ferrarius de Cauquolibero» (llatí).
Bibliografia
Soldevila (1995), Pere el Gran, vol. 1.2, pp. 13 i 67 (doc. 17, «Ffrancisco» per error de transcripció)
Martínez Ferrando (1934), Catálogo de la documentación ..., vol. 1, p. 448, núm. 2054; vol. 2, pp. 21, 132, 145-146 i 197, núm. 50, 582, 648 i 906
Trenchs (1991), Casa, corte y cancillería de ..., pp. 92 i 101
Ferragud Domingo (2009), "Els practicants de la medicina en ...", p. 64
Ferragud Domingo (2008), Medicina per a un nou regne: el ..., pp. 93-94
Ferragud (2019), Una ciutat medieval en cerca de ..., pp. 46-47
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 38, f. 36v – Ordre de pagament, Reial – 17 setembre 1276
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 42, f. 132r – Manament, Reial – 26 agost 1279
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 46, f. 12r – Ordre de pagament, Reial – 29 juny 1279
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 46, f. 33r – Ordre de pagament, Reial – 21 març 1280

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).