MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2604 (27 / abril / 2024)

Sagarriga, Guillem (fl. Girona - Barcelona, 1370 – 1407)

Creació de la fitxa: 2015-06-07
Darrera modificació: 2024-01-19
Categoria social i professional
cirurgià - familiar/domèstic - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Martí I l'Humà - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne)
Localitats: Barcelona - Girona - Montpeller [Montpellier] - París - Sant Iscle de les Feixes (Vallès Occidental)
Comentaris
Metge (cirurgià), oriünd de Girona. Mestre en cirurgia. Cap a 1370 o poc abans s'instal·là a Barcelona, on desenvolupà una forta activitat econòmica en l'àmbit del crèdit, la compra de drets reials i altres possessions. Aquell any 1370 comprà els drets de la carceraria del veguer de Barcelona per 15.000 sous (la meitat dels quals poc després alienà). Comprà també una casa amb hort prop del Portal Nou de la ciutat, un barri menestral amb presència de cirurgians i barbers. Entrà al servei del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que l'acollí com a cirurgià propi. El 1378 era a Montpeller, consultant amb diversos metges de la Universitat, entre els quals Joan Jacme (m. 1384), sobre una malaltia del monarca, i se li encarrega fer venir aquest metge a Barcelona per assistir el rei. El 1379 torna a ser enviat a Montpeller per parlar amb Joan Jacme. El 1380 va rebre del rei la molt considerable suma de 100 florins d'or, segurament com a retribució d'aquestes gestions. El 1384 posseïa una torre, dita de Bellver, amb camps, pastures i molins, al terme de Sant Iscle de les Feixes (actualment torre de Na Joana, a Montcada i Reixac), dins la vegueria de Barcelona, per la qual aquell any sostingué un plet i el 1386 aconseguí la protecció reial contra els ramats veïnals i els furtius. A finals de desembre de 1386 i primers de gener de 1387, ell, Francesc Conill (fl. 1376 – 1404) i Ramon Querol (fl. 1361 - 1400) assistiren el rei Pere en els seus últims moments, a Barcelona, i, tot seguit, Joan I el Caçador (1350 – 1396) els cridà a Girona per a servir-lo en la greu malaltia que patia. El 1393 era a París, des d'on envià notícies sobre músics a Joan I, que el recomanà a Carles VI de França (1368 – 1422). Més tard també fou metge del rei Martí I l'Humà (1356 – 1410). Casat amb Sança, amb la qual tingué una filla, Agnès. Féu testament l'11/10/1407 i degué morir poc després. — Formes antigues del nom: «Guillem Çagarriga», «Guillem de ça Guariga» (català), «Guillelmus de Garriga» (llatí).
Bibliografia
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 136-140, 147-148 i 170-171
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2 (1921), p. cix
Roca (1924), "Notes medicals històriques ..."
Roca (1928), "La reyna empordanesa", pp. 33, 36, 99, 142, 168-169, 177, 207
Roca (1928-1930), "Inventaris", 13/98-99 (1928), 315-316 (documents en nota)
Girona i Llagostera (1931), Itinerari del rei En Joan I ..., 14 (1929), p. 173
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 377
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", p. 45
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 21 ("Guillem Ça Garriga")
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 96
Sánchez González (2000), "Toponímia de la parròquia de ...", p. 156 (torre de Bellver)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 218, 324, 365, 373, 380, 398, 459, 463, 484 i 541
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1964, f. 32rv – Lletra, Reial – 29 gener 1393
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1281, f. 159r – Manament, Reial – 5 novembre 1383
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1586, f. 4v – Lletra, Reial – 21 gener 1378
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2173, f. 80v – Lletra, Reial – 2 maig 1400
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1372, f. 114r – Lletra, Reial – 11 febrer 1386
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1586, f. 82v – Notificació, Reial – 18 març 1379
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1908, ff. 143v-144r – Llicència, Concessió, Reial – 12 octubre 1394
Barcelona - AHSCP – Patrimoni: Herències, llegats i benefactors, vol. VIII, inv. 1, carpeta 25/1 – Inventari, Notarial – 1399
Examinador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2124, f. 167v – Manament, Reial – 23 març 1400
Prestatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1980, ff. 99v-100v – 3 febrer 1392

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).