MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom260 (18 / maig / 2024)

Valls, Joan (m. Barcelona, 1517)

Creació de la fitxa: 2007-02-21
Darrera modificació: 2022-08-29
Categoria social i professional
cirurgià - professor
Activitat professional
Ensenyament - Hospital - Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (cirurgià), de Barcelona. Exercí a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Des de 1490 i fins a les acaballes del segle XV col·laborà amb Antoni Amiguet (s. XV – c. 1520/1521) en l'ensenyament lliure de la cirurgia a Barcelona, en competència amb el que s'impartia a l'Estudi o Facultat de Medicina a càrrec de Bernat de Casaldòvol (fl. 1467 – 1526). Contribuí a finançar l'edició de la Lectura... sobre lo tractat segon del reverent mestre Guido, lo qual tracta de apostemas en general d'Amiguet (Barcelona, 1501). Morí el 1517.
Bibliografia
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 43
Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 3 (1894), p. 169
Comenge i Ferrer (1908), La medicina en Cataluña ..., p. 126
Freixas i Freixas (1932), Exit perennal. Treball de ..., pp. 19-20
Danon Bretos (1967), El Hospital General de Santa Cruz ..., p. 239
Danon Bretos (1978), Visió històrica de l'Hospital ..., p. 130
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Valls, Joan'

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).