MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2589 (22 / November / 2024)

Bardaxí, Berenguer de (fl. Benasque – Barcelona, 1432)

Creació de la fitxa: 2015-03-21
Darrera modificació: 2015-03-21
Categoria social i professional
jurista - noble
Comentaris
Entre 1389 i 1404 va ser procurador de la reina Violant de Bar (viuda de Joan I). Assistí a les Corts generals de Maella de 1404. Tres anys després representà Martí I en el concili provincial de Zaragoza.
Durant la crisi succesòria de 1410-1412 fou un defensor de Ferran d'Antequera. Fou membre de les comissions del Compromís de Casp. Malgrat no ser clergue, fou president de l'esmentada comissió en el Parlament d' Alcanyís, on se cercà una eixida succsesòria. En 1412 fou un dels compromisaris nomenats per a resoldre la qüestió, que acabà triant Ferran d'Antequera.
En recompensa, va ser nomenat comandant de les forces pirinenques que es van enfrontar als mercenaris de la revolta de Jaume d'Urgell. Assetjà Balaguer, I després de la derrota a 1413 fou 1 dels signants de la sentència a cadena perpètua. En recompensa rebé 60.000 florins d'or ipropietats de la derrotada Casa d'Urgell (La Almolda, Os de Balaguer i Castellfollit).
Més tard va ser conseller del rei Alfons V d'Aragó, que el va nomenar en 1417 baró i en 1424 Justícia d'Aragó. Des d'aquesta posició va reprimir l'oposició al poder reial en el regne.
Va morir en 1432 sent un dels més alts oficials reals i senyor de parts d'Urgell, la ciudad de Zaidín, Velilla de Cinca, Antillón, La Almonda, Pertusa, Bespén y Letux.
Posseïdor de béns als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 23192, s. f. – Procura, Notarial – 7 març 1414

Carmel Ferragud

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).