MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2581 (28 / abril / 2024)

Terrassa, Pere (fl. Barcelona, 1367 – 1402)

Creació de la fitxa: 2015-03-17
Darrera modificació: 2022-08-09
Categoria social i professional
apotecari/especier - jurat/prohom/conseller
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari, ciutadà de Barcelona. Fill de Pere Terrassa, mariner de la mateixa ciutat, i de Margarida (Vela 2007). Fou testimoni en un procés judicial per enverinament dels anys 1374-1377 (López 2014). El 1381 fou marmessor, juntament amb els apotecaris Vicenç (I) Bonanat (fl. 1357 – 1382) i Guillem Pujol (fl. 1378 – 1428), del testament del col·lega Antoni Dessoler (fl. 1379 – 1381). Fou censat als fogatges de 1378 i 1389 (Sorní & Suñé 1985; Jordi 2005). Jurat del Consell de Cent en els anys 1391-1392, 1392-1393 i 1396-1397, i de la comissió electora dels consellers el 1391 (Llibre del Consell). Casat amb Francesca, filla de Guillem de Cases i Valença, que testà i morí el 1396, sense fils, i després de Bartomeua. Ell mateix féu testament el 1398 i morí el 1402. En foren marmessors el físic Pasqual Llorenç, els apotecaris Jaume Figuera (fl. 1381 – 1399) i Francesc Codina, i la seva esposa. Era parent del mercader Pere Terrassa, abans de Cotlliure i, en el moment del testament, de Barcelona, al qual nomena hereu si no deixa fills. Escollí ser enterrat al claustre de la catedral, a la sepultura que hi comparteix amb el físic Pere Germà (fl. 1372 – 1400) amb el senyals heràldics d'un i altre (Vela 2007). — Formes antigues del nom: «Petrus Terracie», «Petrus Terraça» (llatí), «Pere Terraça» (català).
Bibliografia
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1985), "La farmacia en Barcelona desde ..."
Vela i Aulesa (2001), "La primera especieria de ..."
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 216 i 888, núm. 12008
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 225
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 87, 121, 145, 156, 183, 200, 239, 341, 348, 351, 355, 360, 370, 378, 393, 398, 403, 406-407, 416 i 419; vol. 2, pp. 529 (doc. 34), 531-532 (doc. 37), 668, 671, 706, 724, 735, 737-738, 743-744, 757, 767-768, 778, 784 i 799
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ..., doc. 481, 490, 509 i 574 (Pere Terrassa, mercader, p. 101n)
López Rodríguez (2014), Sexe i violència en la Corona ..., pp. 191, 193, 236 i 238-240
Testimoni als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Processos en foli – núm. 123/1 – Procés, Reial – 7 juliol 1374 - 10 octubre 1377

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).