MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2569 (22 / November / 2024)

Cabrera, Bernat (II) de (Calataiud, Aragó, 1298 – Saragossa, 1364)

Creació de la fitxa: 2015-03-07
Darrera modificació: 2022-09-30
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Vescomte de Cabrera (1328-1343 i 1349-1350) i de Bas (1335, 1352-1354). Fill i hereu de Bernat (I) de Cabrera (m. 1332) i de Leonor de Aguilar. Conseller principal de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) des de 1347 i curador («nodrís») de l'infant Joan (1350-1354), després Joan I el Caçador (1350 – 1396). Arran de la seva actitud durant la guerra de Castella, considerada poc clara pel rei, caigué en desgràcia, fou processat per traïció i decapitat (1364).
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1399, f. 120rv – Manament, Reial – 17 juliol 1353
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2283/2, p. 8 – Llibre d'acordament, Reial – 1353 - 1359
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1145, f. 24v – Comissió, Reial – 12 febrer 1354

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).