MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2547 (23 / November / 2024)

Pasqual, Joan (Castelló d'Empúries, 1388/1390 – post 1450)

Creació de la fitxa: 2015-02-24
Darrera modificació: 2015-02-24
Categoria social i professional
religiós OFM - teòleg
Comentaris
Nascut cap a 1388/1390 a Castelló d'Empúries, on degué prendre l'hàbit franciscà pels volts de 1405. Probablement residí i estudià al convent franciscà de Girona, on rebé els quatre ordes menors o acolitat (28 de març de 1411), el sotsdiaconat (24 de setembre de 1412) i el diaconat (18 de març de 1413); es desconeix la data en què s'ordenà prevere, no gaire després. Entre el 27 de febrer de 1431 i el 13 d'octubre de 1436 consta al convent de Sant Francesc de Barcelona en l'ofici de procurator, economus et actor conventus. Degué obtenir el títol de mestre en teologia en l'interval que separa la redacció del Llibre de beatitud (1436), dedicat a Joan Llull i Gualbes, conseller en cap de Barcelona, i del Llibre de pena (no datat), que inclou la Summa de pena i el Tractat de les penes particulars d'infern. En aquest mateix interval també va compondre una altra obra Dels deu manaments, avui perduda. Molt probablement no arribà a escriure una obra sobre el purgatori que ell mateix anuncia abans d'emprendre el Tractat de les penes particulars d'infern,i que no era prevista en el pròleg de 1436. El 29 de març de 1450, Diumenge de Rams, predicà a la Seu de Girona un sermó en el qual publicà les solucions d'una disputa mantinguda dies abans amb els jueus de l'aljama en presència de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, havent instat prèviament els jurats de la ciutat a obligar els jueus a assistir a la seva predicació. (FJG)
Bibliografia
Gómez (2013 [2014]), El Tractat de les penes ..., pp. 1-25 i 794-797
Gómez (en premsa), "Dante e Pietro Alighieri ..."

Francesc J. Gómez

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).