MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2521 (22 / November / 2024)

Climent, Miquel (fl. València, s. XV-1)

Creació de la fitxa: 2014-12-22
Darrera modificació: 2024-10-11
Categoria social i professional
físic - mestre
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina. Posseïa una alqueria a Alfafar, l'explotació de la qual arrendava (se'n conserva un contracte de 1414). El 1432 va comprar la pobla de Bellaguarda, de Vila-real, a un donzell anomenat Antoni Cubells per un preu de 9.000 ss. En aquest document s'afirma que s'havia casat recentment amb Beatriu Gençor, viuda d'un cavaller fincat a Xàtiva, Ferrer de cognom. Aquesta alqueria seria cedida en 1434 al fillastre, Jaume, un cavaller resident a València, amb la finalitat d'engreixar el seu patrimoni (Guinot i Aparici 1998). El 1436 formà part de la comissió municipal que elegí els primers examinadors de menescals de València. Tingué dos fills, Miquel i Pere, ambdós clergues però formats en medicina. L'homònim, frare agustí, rebé permís en 1436 per practicar la medicina fora del convent on professava. De vegades resulta confús saber si la documentació es refereix al pare o al fill. Fou examinador de metges en els anys 1406, 1418 i 1441. D'aquesta activitat ha quedat constància concreta en l'examen fet al cirurgià d'Alzira Joan de Moros. Aquesta i altres dades demostren que mantenia una certa relació amb la vila d'Alzira. El 1422, a València, participà en un peritatge en companyia de tres metges més, un dels quals Jaume Roig, a instàncies del justícia criminal, per tal de determinar un enverinament. El 1445, ho féu en una autòpsia pericial a València, ordenada per Maria de Castella (1406 – 1458). Igualment, prengué part en l'examen del cos incorrupte d'Angelina Bertran. És evident que tenia una capacitat econòmica important, i practicava el préstec fins i tot amb membres de la noblesa.
Bibliografia
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 177 (amb la data 1441 errònia)
Cruselles Gómez (1995), "Producción y autoconsumo en ..."
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 401
Ferragud Domingo (2015), "Religiositat i medicina a la ..." 
Guinot Rodríguez (1998), "Bellaguarda: un pequeño senorío ...", pp. 191-192 (Bellaguarda)
Atorgant als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians", s. núm. – Àpoca, Notarial – 13 octubre 1447
València - AHMV - Manual de Consells – vol. A-31, ff. 73v-74r – Acta, Ordinació, Municipal – 23 març 1436

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).