MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2519 (22 / November / 2024)

Malla, Francesc Joan de (m. Tarragona, 1530)

Creació de la fitxa: 2014-12-21
Darrera modificació: 2018-11-18
Categoria social i professional
canonge - oïdor de comptes - vicari general
Comentaris
Canonge de la catedral de Tarragona. Era fill d'Antoni Joan de Malla, doctor en dret i jutge general d'apel·lacions de l'arquebisbat de Tarragona, que pertanyia a la noblesa (Rovira 2015). Havia estat comensal de la comensalia de Santa Maria dels Preveres de la catedral de Tarragona entre 1506 i 1517 (Ramón 1982) i coadjutor del canonge Gaspar Oliet, al qual succeí en la canongia l'any 1518 (Rovira 2015; Ramón 1999-2000). El 1526 intervingué en la creació de l'ofici de vitraller de la catedral de Tarragona (Ainaud et al. 1992). L'any 1527 el municipi de Tarragona li comprà una torre que posseïa a la plaça del Pallol, l'espai de l'antic fórum romà, que llavors anomenaven "torre del canonge Maya" (Palma 1956-1958). Fou vicari general de l'arquebisbat de Tarragona durant l'any 1529 (Arco 1915) i, des de l'any 1528 fins a la seva mort, l'any 1530, oïdor de comptes pel braç eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya (Serra 2015). Es conserva una dieta per aprimar-se que li fou prescrita i en l'any que morí els seus marmessors testamentaris pagaren a l'apotecari Miquel Constantí un deute de 19 lliures pels medicaments que havia confeccionat en la seva darrera malaltia (Capdevila 1926, sense citar la font del pagament). Ort. ant.: «Francesch Johan de Maya». -- La grafia antiga del cognom reflecteix la iodització de la consonant aproximant lateral palatal sonora /ʎ/, que actualment es representa amb el dígraf [ll]. Andreu de Palma de Mallorca (1956-1958) l'anomena Joan de Malla i proposa identificar-lo amb "el canonge de la Seu d'Urgell [homònim] que l'any 1461 assistia al Concili Tarraconense de Barcelona", identificació que no sembla correcta.
Bibliografia
Arco y Molinero (1915), "Micer Juan de Sessé, precursor ...", p. 279 ("Maya", vicari general)
Capdevila (maig 1926), "Una recepta catorzecentista per a ...", p. 124 ("Mayà")
Capdevila (1935), La Seu de Tarragona: notes ..., pp. 41 i 135 ("Maya")
Palma de Mallorca (1956-1958), Las calles antiguas de Tarragona ..., vol. 1, pp. 90-91 ("Maya", "Malla")
Ainaud de Lasarte - Vila-Grau - Virgili (1992), Els vitralls del monestir de ..., p. 187 ("Maya", el documenta entre 1520 i 1530)
Ramón Vinyes (1982), "Les comensalies i comensals de la ...", p. 66 ("Maya", comensal)
Ramón i Vinyes (1999-2000), "Canonges de la Catedral de ...", p. 293 (canonge el 1518)
Serra i Puig (2015), Els llibres de l'ànima de la ..., vol. 1, pp. 133-134 ("Mayà")
Rovira i Gómez (2015), "Presència de la noblesa al ...", pp. 12 i 14 ("Maià", noblesa)
Enllaços
BITECA, manid 2709

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).