MedCat

Bonjuhà Cabrit (m. Barcelona, ante 1385)

Categoria social i professional

examinador - familiar/domèstic - físic-cirurgià - jueu - metge - traductor

Activitat professional

Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada i rei

Tipus de formació

Oberta

Formació oberta

Examen en cirurgia, 1351
Llicència en cirurgia, 1351

Àrea d'activitat

Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Saragossa [Zaragoza]

Comentaris

Ya‘aqob ben Yĕhudà (o Jafudà/Judà) Cabrit (o Cabret), habitualment anomenat Bonjuhà Cabrit, fou un metge (físic i cirurgià) jueu de Barcelona (Cardoner 1956). Nascut a Banyoles, fill del metge (físic i cirurgià) Vidal Cabrit I (fl. 1358), actiu a Girona i Barcelona, i germà del cirurgià Saltell Cabrit (fl. 1362), actiu a Girona, Barcelona i Tàrrega. Entrà al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) el 1353 (però ja era a l'entorn del rei des d'almenys 1351). El 1349, essent físic, obtingué del rei l'autorització per a prescindir del signe de la roda als vestits i per a dur armes. El 1351, per ordre del rei, fou examinat de cirurgia i obtingué la corresponent llicència per a exercir-la, fent tots tipus de tractaments i dessospitacions, a tota la Corona d'Aragó —els examinadors foren els físics Pere Ros d'Ursins (fl. 1343 – 1367) i Pere d' Abella (fl. 1350 – 1357) i el cirurgià Bernat Sarriera (fl. 1336 – 1375), tots de la casa del rei. La llicència el facultava per a exercir en pacients cristians, i també per a examinar altres cirurgians, juntament amb altres metges i autoritats. El mateix any fou examinat també per Ramon de Tesarac (m. 1362) i Arnau Germà (fl. 1351 – 1386/1398), comissionats pel Consell municipal de Barcelona. El 1355 el batlle reial de Barcelona, a instància del monarca, el requerí perquè lliurés a Mahir, fill i hereu del difunt metge reial Cresques Elies (fl. 1341 – 1348), un exemplar del Canon d'Avicenna en hebreu que durant la pesta els havia estat sostret i que ara era en les seves mans. Durant la Guerra dels Dos Peres, serví l'exèrcit reial amb el seu ajudant o col·laborador Jucef de Caldes (Cifuentes 1993). Per a una major proximitat a l'àrea de guerra, s'instal·là temporalment a Saragossa, on el 1360 uns altres jueus assaltaren i robaren casa seva. El mateix any, el rei ordenà la reparació i li concedí un salconduit (guiatge) general. Durant aquests anys rebé diversos pagaments de l'erari reial per la seva activitat en l'esmentada guerra; en una ocasió (1361), el rei ordenà lliurar-li un llibre en hebreu com a pagament. El 1375 curà d'una ferida de bala de plom el criat d'un conseller reial. Es retirà del servei al monarca el 1381, i el 18 de setembre d'aquell any (Steinschneider 1893) acabà, a Barcelona, una adaptació a l'hebreu de l'obra del Pseudo-Arnau de Vilanova, Introductorium ad iudicia astrologie quantum pertinet ad medicinam (l'atribució a Sarton 1927-1948). Casat amb Goig, tingué almenys dos fills, Mossé i Isaac. Ja era mort quan Mossé aconseguí la llicència per a exercir la cirurgia, el 1385. Aquest any, Mossé assumia un deute de 30 lliures per un préstec que el metge jueu de Barcelona Vidal Descortal (fl. 1381 – 1398), llavors habitant a Castellnou d'Arri (França), havia fet a la seva mare (Hernando 1995). — Formes antigues del nom: «Bonjuha Cabrit» (llatí i català), «Bonjuham Cabrit» (llatí), «Bonjuheu Cabrit» (català).

Bibliografia

Loeb (1882), "Liste nominative des juifs de ...", pp. 70-71
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., p. 783 ("Jacob b. Jehuda Cabret? [oder Cabrit]")
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 492 ("Bonjuhà Cabrit", examen)
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 111-112, doc. 17 (Avicenna)
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 3.2, pp. 1383-1384 (l'identifca amb Bonjuhà Cabrit)
Deibel (1928), "La reyna Elionor de Sicília", p. 410 ("Cabrit Bonjula")
Torroella (1928), La jueria de Banyoles, p. *** (examen)
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", p. 45 ("Bonjuhà Cabrit")
López de Meneses (1952), "Documentos culturales de Pedro el ...", pp. 689-690, doc. 24 (examen)
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", pp. 127-128, núm. 8 ("Bonjua Cabrit")
Cardoner i Planas (1956), "El linaje de los Cabrit en ...", pp. 359-365 ("1383" per a l'adaptació)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 29 (Bonjuhà Cabrit) i 41 (Jacob ben Judà Cabrit)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Bonjuha Cabrit', 'Cabrit, Bonjuha' i 'Jacob ben Judah Cabret'
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., vol. 1, pp. 224n i 241n; vol. 2, pp. 370 i 467 (Bonjuhà Cabrit), i vol. 3, pp. 837-838, doc. 311 (guiatge per mèrits de guerra, 1360)
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 2, pp. 531-532, doc. 362 (Mossé i Isaac Cabrit)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 286, 356-357, 466 i 581
Riera i Sans (2006), Els poders públics i les ..., pp. 469-470, doc. 282 ("Bonjuha Cabrit quondam")

Enllaços

GEC
Wikipedia ENG
Jewish Encyclopedia
Turaris.net

Variants del nom

Jacob ben Judà Cabrit

Beneficiari als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 887, f. 118v – Concessió, Reial – 12 gener 1349

Examinat als documents

Barcelona - AHCB - Fons municipal: Finances – 06.01/1C.VI, vol. 5, ff. 173v-174v – Llicència, Municipal – 18 octubre 1351

Lluís Cifuentes; Sebastià Giralt