MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2475 (22 / November / 2024)

Baluze, Étienne (Tula, Llemosí, 1630 – París, 1718)

Creació de la fitxa: 2014-11-29
Darrera modificació: 2023-12-09
Categoria social i professional
bibliotecari - historiador - jurista
Comentaris
Historiador francès. Fou secretari de l'arquebisbe de París Pèire de Marca, l'obra pòstuma del qual publicà (Marca Hispanica sive limes hispanicus, 1688). Doctor en dret canònic (1665), des de 1689 fou professor al Col·legi Reial (Collège de France), del qual fou director (1707-1710). Fou bibliotecari de Jean-Baptiste Colbert (1619 – 1683) i dels seus hereus (1667-1700), posseïdors d'una de les més riques biblioteques de França. Autor de diversos estudis històrics, entre els quals alguns de referits a Catalunya, a la història dels cardenals francesos i a la dels papes d'Avinyó. Una de les seves publicacions històriques li valgué el bandejament per part de Lluís XIV (1710-1713), per haver defensat obstinadament l'autenticitat d'uns documents que el rei havia declarat falsos. Més endavant (1719), la Biblioteca del rei adquirí tots els seus manuscrits.
Bibliografia
Auvray (1920), "La Collection Baluze à la ..."
Auvray - Poupardin (1921), Catalogue des manuscrits de la ...
Bondois (1942), "Concordance des numéros des ..."
Balayé (1988), "La Bibliothèque du Roi ..."
Enllaços
GEC
Wikipedia FR

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).